Agost del 2013, ens agafem 5 dies contats de vacances i com a destí: Andorra, no podia ser un altre ! Amb unes quantes rutes en ment i que solsament farem unes poquetes (també s'ha de fer shopping, escalada, relax... etc), que no tot a de ser anar pel monte !
Dos primers dies de tranquis, acomodació al apartament situat a Bordes d'Envalira, una mica d'escalfament per territori de Grau Roig, Llac dels Pesons i bosc del Morató... poca cosa a compració del que ens deparen els dies ! Planificació de rutes entre mapes i unes fitxes tècniques bastant treballades del govern d'Andorra (per descarregar o comprar als punts d'Informació) i... a dormir que el tercer dia comença la canya !
 |
| Planificant rutes ben acompanyada |
La Serrera, pic situat a la frontera d'Andorra i França, amb una altitud de 2.913m, dins de la parroquia de Canillo, es presenta com una ascenció entretinguda i amb unes vistes precioses ! Dubtant entre elll i el Compedrosa... l'escollim a ell per proximitat, simplement i de pas per poc conegut, ja que no ens agrada molt lo més popular.. jeje
Ens arribem fins a Ransol i en el mateix poble agafem una carretera en un trecall a mà dreta, CS-260, i que ens porta fins a la Coma de Ransol i Coms de Jan. Allà ja ens trobem tot de cotxes, que la majoria anaven a passar el dia a peu de riu i de zona de piknic. Ens trobem el camí cap a la Serrera del tot senyalitzat, així que per perdrens no tenim de patir, cap amunt!
 |
| Inici de ruta |
El sender comença seguint la trajectoria d'un muret de pedra seca que ens porta directes a la línea del riu del Meners, el que seguirem durant un tram bastant llarg, en ell veurem salts d'aigua i petits ràpids. En poca estona arribarem als clots de la Llosa, una esplanada ben verda que ens permetrà respirar una mica i fixar la vista al pic de la Serrera, doncs no queda res ! jeje
 |
| Sender paral·lel al riu Meners |
 |
| Pla dels clots de la Llosa |
Passat el planer creuem el riu per iniciar la primera pujada forta (fins ara a sigut de risa) en direcció al primer llac. Pugem en zig-zag per superar el desnivell del descens del riu que ens acompanya en tot moment, les curves del sender semblen que no sacaben mai ! Fins arribar al tram rectilini que ens porta directes al llac. Ens treiem motxilles per descansar, xafardejar per la borada del llac i tirar unes quantes pedres a dins perquè el Jan es remulli una mica, que no fa calor però cau un sol d'espant ! Com nens petits tenim d'anar a trepitjar la neu que ens trobem...
 |
| Primer Llac |
 |
| Primer Llac |
Després del teòric descans... entre la neu, jugar amb el gos i xafardejar poc vem reposar..., continuem camí en direcció al segon llac, un tram un tant aburridot però per sort no dura gaire i de seguida ens topem amb el proper llac, aquest esta ubicat en un ull del terreny que per apropar-se a ell s'ha d'anar a expresament i el sender el boreja pel perímetre del ulleral. En el seu punt mig ens trobem indicacions de diferents indrets i senyalitzacions de camins, GR's, el nostre sender estar indicat amb marques grogues !
 |
| Vistes segon Llac |
 |
| Segon i primer Llac amb la serrelada del Jan de fons |
Passades les indicacions i enlleçar el nostre camí amb el GRP ens espera un tram de secà, pedregós amb un ascents constant que es pronunciarà cap al final d'aquest tram, en aquest sector no pasa ni una gota d'aire ! així que la calor es nota bastant que dona la sencació que ni els metres ni els mintus transcorren ! Però tranquils, que és un tramet "rídicul" ! jeje
En acabar el tram ens trobem amb una barraca de pedra seca i en el seu sector dret l'estany dels Meners a la vall i el pic de la Serrera en el punt més alt, i a la nostre esquerra el pic de la Cabaneta. Parada per picotejar algo de menjar i abeurar el Jan que ja comença a estar tip de tan pujar ! jeje
 |
| Fi del tram de secà |
 |
| Cabana de pedra seca |
Emprenem camí cap a la Collada dels Meneres, tram agradable tot i la pujadeta però es fa molt distret ja que les vistes són espectaculars, i a cada pas un nou racó per divisar ! A la collada fem parada fonda avanç d'empendre l'última ascenció cap al pic, ens situem, entreveiem tots els punts per on hem passat, i ens fem un lio metal pel camí a seguir, ja que no divisem cap marca groga. Li preguntem a una dona que estava fent un piscolavis de fruita haviam per on tenim de seguir, ella tampoc en té molta idea i ens pregunta a nosaltres per anar cap al Refugi del Jan... oh! aquesta senyal l'hem pasada, així que li comentem per on tindria d'anar (la dona estava donant la volta a Andorra anant seguint els GR, un aplaudiment !), finalment entre palabreria ens adonem d'una marca groga ! ue! just avanç d'entrar a la Collada propiament dita, si haguessim llegit avanç les fitxa tècnica de la ruta ho especificava molt bé (abans d'arribar a la collada dels Meners, hem d'agafar el camí en direcció nord-oest....).
 |
| Estany dels Meners de la Coma |
 |
| Collada dels Meners |
A partir d'aquí comença l'ascenció ! Com si fins ara no haguessim fet res ! jeje Superem la cresta rocosa prèvia al desnivell pronunciat que tenim davant, un tram rocós i ràpid, i som-hi que fa pujada !! Es comença per un terreny verdós que poc a poc va canviant fins a ser roca i pedra suelta amb conscistència molt ferrosa, els últims metres d'ascenció sempre deseparèix el cansaci que es pugui portar, purament psicologic per les ganes d'arribar al cim ! Vinga que ja queda poc i el Jan ens ha d'anar esperant, lents !
Arribem a l'ante-sala del pic, amb tota la pujada feta i un gir de cap ens presenta unes vistes impresionants ! Al pic hi ha mitja dotzena de persones asentades i menjat quelcom, tots disfrutant de les vistes (i alguns agafant alé).
 |
| Cresta rocosa |
 |
| Últims metres d'ascenció |
 |
| Pic de la Serrera, 2913 m, nord-est |
 |
| Pic de la Serrera, 2913 m, nord-oest |
Misión cumplida ! Pic de la Serrera a 2913 m d'altura, amb vistes al sud d'Andorra i al nord França, fantàstiques ! Entre les muntanyes que sobresurten es poden endevinar el Comapedrosa o la Pica d'Estats ! La Vall de Ransol i de Sorteny als nostres peus, un paissatge espectacular ! Repós per dinar, descansar i respirar aire pur :)
 |
| Pic de la Serrera, sector sud-est i vistes a la Coma de Ransol |
Hora de baixar del cel ! Trastos a l'esquena i cap avall pel mateix camí ! Ens deixem anar tot el que podem o el que el meu lesionat tormell doni (en principi tindria d'estar fent descans.. shhh), arribem en un tres i no res a la Collada dels Meners, alguns dels excursionistes que estavem al pic els divisem al Estany dels Meners, però nosaltres no ens arribem, ja que a la tarda pretenem fer escalada, tenim presa ! jeje Ens deixem anar en gairebé la totalitat de la baixada, fem una breu parada en arribar el segon llac (ara el primer) per fer quatre fotos i que el tormell respiri (ja que estem, jeje).
 |
| Senyalització Refugi del Jan, GRP |
 |
| Senyalització a Ransol, marca groga, sender a seguir i segon llac |
Parada ràpida al primer llac, no em cansaria mai de mirar aquest llac, és preciós !! Ens dirigim cap el ziga-zaga de baixada cap als clots de la Llosa. Creuem el riu Meners i a l'esplanada ens ho prenem en filosofia per jugar una mica amb el Jan (sí, estava cansat però si es per jugar sempre treu les ganes de sota les pedres !). Ens agafem paral·lels al Meners, traspasem el petit bosquet i directes cap el cotxe ! Que som tan vagus que el vem aparcar en tot l'inici de la ruta, vagi a ser que ens cansem ! jeje Ruta finalitzada amb èxit i sense cap accident, que ja es ben extrany !
Endrecem el material a dins el cotxe i ens anem a remullar al riu, sobretot els peuets que bona falta els i fa ! S'ha d'activiar la circulació jeje
 |
| Riu Meners a Coms de Jan |
No hi han paraules per descriure el paissatge, s'ha de viure i veure ! Mai em cansaria de donar tombs per Andorra :) Dit això... recomenacions:
.Protecció solar, ja que sembla que no però el sol pica tota l'estona i pots acabar ben torrat !
.Protecció ocular, ja sigui una gorra o unes ulleres de sol, d'aquesta manera portem els ulls ben descansats tot el camí.
.Per aquells que patiu una mica d'insolació, i pels que no també, portar gorra i a poder ser que tapi la nuca, ja que a part d'això, us quedarà ben morena (tenin sort) o ben vermella!
.Com sempre per ascenció a muntanyes assegurar-se de que la meteorologia serà bona o si menys no acceptable, la muntanya sempre juga males passades quan menys t'ho esperes.
.I com no, estar físicament un mínim preparat ! jeje
A disfrutar de la Serrera i la vall de Ransol! Salut i km's!
Us deixo l'enllaç a Wikiloc i el PDF de la fitxa tècnia elaborada pel Govern d'Andora (ho podeu trobar en diversos idiomes).
No hay comentarios:
Publicar un comentario