Canicross 2 Turons de Moià

Feia ja uns anyets que fer el canicross de Moià ens passava pel cap, però sempre acabavem fent algun altre... finalment aquest any, estan fora totalment de la Lliga Catalana de Canicross, i ens hem centrat en curses populars o/i benefiques, ens hem tirat a la piscina, i cap a Moià! Que de pas o tenim al costat de casa jeje

A Moià ens esperava una bona temperatura, rondant els 0ºC avanç de començar la cursa, senders i caminets congelats, ... wai wai !

Com sempre els rituals pre-cursa: dorsal, col·locació d'equip de canicross, aguantar el nerviosisme del Jan foten voltes pel poble.. saludar a la gent que ens vem anar trobant, etc. etc. lo de sempre! jeje

Ja ens comencen a cridar per situar-nos a la linea de sortida i nosaltres ens col·loquem al final de tot, juts davant de la última valla de protecció i ens fem un lloc bastant còmode per que el Jan no faci cap destrossa i... paaaaaaaam! Sortida ! Deixem sortir gent i comencem a tirar, el Janet amb el seu estimat tir a la boca, jo tirant mig caminant... (alguna dia sortirem com toca!, tot arriba jaja), i ja quan portavem uns metres, parem i reflexionem.. la bici escombra ens atrapa, i .. vaaa Jan fes-ho per mi jaja I ale jop, arri tatanet que anem volant ! Comença el trote desenfrenat del Jan, anem adelantant gent i de mentres ja arribem al camí de terra, avancem fins atrapar a la Jordana i al Nerón, que es veu que s'havia anat d'excursió ell solet a la sortida per culta d'un Dàlmata, i ens quedem amb ells. Pròposit de la cursa: fer-la amb ells! 

Anem tirant endavant i el Jan es para a una riera a pendre el sol i fer-se un bany, ens tornem ajuntar amb el Nerón i davant nostre i tenim el Dàlmata famòs... intentem adelantar per la dreta, però no hi ha manera, ho fem per l'esquerra... i a la que el Jan està a l'altura del Dàlmata, aquest es gira cap al Janet no de molt bones maneres... el Jan com no, no es calla i li fot un cop de pit, seguit d'un crit meu que desconcerta els dos gossos... no dic res més... continuem, i segon intent d'adelantar al gos blanc amb taques.. i mateix resultat, el Dàlmata es tira i jo torno a cridar i aquest cop no només al gos sino al seu propietari, donant-li enfasis de que si sap que el seu gos es tira als altres gos almenys tingui el detall d'escursar el tir, però el tiu tan feliç i repelent diu que som delicades, que no es fan res els gossos, o a cas veia sang?, perdó?? haig de veure sang perquè passi algo?? .... i continua dient que si no veig que porta un morrió... disculpi senyor, però això no és un morrió, és un halti que si no el porta dominat no serveix de res !! Finalment reduim una mica la velocitat, i deixem tirar endavant aquest personatge, no per mi, sino pel Jan, ja que no em ve de gust que tingui un altre ensurt amb el Dàlmata.

Tot això i encara anvem pel km 2! El que ens queda! jaja Comencen els corriolets molons del Jan, ara cap amunt, ara ziga-zaga, ara avall... i en la última baixadeta d'aquest tram de corriol, sento al meu darrera que la Jordana cau pel terra, what happen!!, la veig al terra, s'aixeca ràpid, el Jan porta el turbo posat i mentres tira es queda amb a cara de perquè et pares ara??, freno i m'asseguro que no ha estat res greu, ella diu que esta bé, que "només" s'ha torçat el peu. I ara venia el meu dilema, continuar la cursa amb ella tal com havia planejat o donar-li la oportunitat al Jan que venia amb ganes de fotre canya... ho sento Jordana, però em vaig decantar pel Jan .. ups! jeje Ale, tira milles Janet!

Continuem en solitari, ja que la frenada d'assistència havia deixat un forat bastant gran entre els altres corredors, avancem per pista al galope i al arribar al avituallament aconseguim agafar alguns corredors, la parella amb els collie's, l'Anton estava per allà davant, El Dàlmata, un altre noi amb un Dàlamata.. i per darrera ens atrapava un noi de GosEsport amb el seu Jack Russel. Continuem en companyi d'aquest dos últims i anem fent un ara adelanto jo ara, tu, i pel mig una altre dels corriols molons !! ueee ! Com ens agraden els corriolets! El Jack ens adelanta, el noi del Dàlmata es queda una mica endarrera, i arriba la pujadota en pista "mortal" del circuit, i justament allà la Jan no li dona per tirar, gràcies company! jaja Arribem a d'alt, unes noies animant, creuem un parell de cases amb un gossos salxixa bordant per allà jeje, i ja emprenem l'últim trams el circuit!

Crec que arribem al punt més alt del circuit, i fem baixada lentilla per les escaletes de fusta congelada que ens trobem, aquí si que tires he Jan ! grgrgr jeje, continuem per corriol hiper-ràpid i cap avall, no em vaig matar de miracle perquè el Jan anava com una bala i jo ja ni sabia on posava els peus, per sort, arribem al asfalt (últimament per mi arribar a asfalt és la meva salvació, qui ho diria jeje), fem un tramet fins a tornar-nos a endinsar a un sender, aquest cop ja bastant plena de gent, cosa que no em preocupa donat que el Jan estar 100% concentrat... però no pel que jo em pensava, sino perquè hi havia el Rafa per allà davant i plaf! A la que l'atrapem, si el "papa" no corre, el Jan tampoc, i com a conseqüència jo tampoc! Apa els tres allà parats fen el café ! jaja Au Rafa mou el cul i corre els 500m últims de cursa! jajaja El Rafa s'avança una mica endavant i just després deixo el Jan que vagi com una flexa darrera seu, arribem a meta d'una forma un tan paculiar ! jeje però arribem!

Anem a veure algo d'aigua, i menjar alguna cosa, mentres el Rafa va a esperar al Nerón i la Jordana per fer-lis alguna foto, de mentres servidora es fum de fred, ja que no tinc les claus de la furgoneta per anar a posar-me algo de roba, lallala, de mentres ens trobem al Òscar, osti tu quan de temps!, ens comenta que alguns s'han perdut una mica pel circuit, però res greu.

Fnalment, ens anem a canviar i posar-nos algo de roba, i a esperar els podiums i sobretot, el sorteig, que allà hi sortgen bons regalets jaja

Pugem al podi amb la noia del Collie que la tenim al davant, després el Jan i en tercera posició: el Nerón ! Olé, va arrosegar a la ferida de la Jordana fins l'arribada, ben fet! Jaja, ella li diagnostiquen un esguinç de nivell 2 :( a descansar doncs.. i com no podiem ser més desgraciadets, no ens toca res de res al sorteig ... i lo pitjor es que al senyor del Dàlmata si ! aahhhrggg !

En definitiva, un gran canicross, una gran organització i una gran companyia ! Ara a pel proper, que segurament seria el de Tiana... A entrenar !