Últim canicross de la temporada light, aquest cop tocava en terres Gironines i veient que faria bona temperatura per corre ens ho vem agafar amb ganes!
Pugem cap a Sils el dissabte el migdia cap a casa als sogres i estar al poble del costat per evitar els madrugons típics de les curses, feia una temperatura molt agradable pel Jan, així que bones sensacions :)
Diumenge al matí, furgoneta carregada i cap a Massanes en un tres i no res, poca gent apuntada, entre ells coneguts i altres per conèixer, anem a pel dorsal, el control veterinari passat i de vuelta a la furgo per posar-nos tota l'indumentària canicrossera. El Jan "saluda" algun company de cursa per allà i fem algunes corredisses amagats de la gent per evitar qualsevol entrempusada jeje Mig assistim al musher meeting que expliquen lo de sempre, però el Jan ja s'està pujant per les parets i fem una mica de va i ve per calmar nervis.
Toca col·locar-se a la linea de sortida, és a dir, a 200 metres d'aquesta jeje i apartats dels últims del calaix. Donen la sortida i el Jan entretingut amb el seu tir... vaig caminant-corrent una mica i emprenem la baixada amb el Janet ben agafat al tir, a vegades hi ha coses que no entenc: una de les sortides amb menys gent i una de les pitjors sortides de la temporada... en fi, paciència, finalment s'entera de que s'està corrent i comença a tirar, per fiii !!!, mira que ho treballem i treballem, i en solitari "normalment" surt com un tiro, però l'histèria col·lectiva pot amb ell :(
Ja en camí de terra comença la pujadeta curta e intensa, ens espera uns 5 km de sube-baja constant, relliscosa i amb pedretes mal-parides pel camí. El meu cor vol deixar-se anar i a que sigui lo que vulgui, però el meu cervell em fa frenar... no vull tornar a passar un any casi parada sense corre ni fer casi res... així que a anar frenats Jan que la mama té por de corre xD
Ja en camí de terra comença la pujadeta curta e intensa, ens espera uns 5 km de sube-baja constant, relliscosa i amb pedretes mal-parides pel camí. El meu cor vol deixar-se anar i a que sigui lo que vulgui, però el meu cervell em fa frenar... no vull tornar a passar un any casi parada sense corre ni fer casi res... així que a anar frenats Jan que la mama té por de corre xD
Lo bo e immillorable de la cursa es que a part de la sortida, la resta del circuit el Jan va anar super-concentrat i tirant com mai, perfecte Jan! El que una no s'acaba de refiar mai de que ell estigui al 100% concentrat com per passar per alt persones, cotxes, bicis ... així que quan veia els punts de control em tocava clavar talons i frenar, perquè com se li doni per atacar i vagi amb inèrcia, no el freno i pot haver-hi un bon merder... per sort el conec i al final d'una de les baixades en picat ens hi esperava un home-control amb el seu 4x4 i amb moltes opcions de provocar-li reacció al Jan, ell baixava amb una embranzida imparable, jo ja no sabia si agafar-me a un arbre o directament tirar-me pel terra per frenar-lo i amb l'intent de fer alguna cosa... adiós espatlla! au lo que faltava! Espatlla dislocada, Jan tirant com un boig, baixada en picat i possible víctima al final del "túnel"... una a vegades no sap si tirar-se un tiro en segons quines situacions, aconsegueixo arribar a abaix amb l'espatlla encara dislocada, el Jan fa l'intenció d'anar a per l'home, cosa que aconsegueixo aturar amb un crit entre dolor i autoritat, i seguim corren mentre em col·loco l'espatlla al seu lloc... em poso a corre més per no plorar ... ai Jan, algun dia seràs un gos normal xD
Continuem corrent sense referència a davant ni a darrera, així que anem absolutament solts pel circuit, que segons com ja ens està bé xD Passem més controls i espectadors, aquests cops per sort sense cap accident fins que ja arribem altre cop al mini-tros asfaltat per acabar els 100 m dins el recinte d'aparcament i pista esportiva, allà ens espera el papa que fa un mini-sprint a l'arribada perquè el Jan no es quedi a parlamentar amb ell i entre crits de vinga Jan i vinga Núria, creuem la línia d'arribada ! Au, un altre a la saca :)
Ho has fet perfecte Jan!! No has passat calor, has corregut com un boig i tot i les teves paranoies mentals ets el millor gos que una podria trobar! La Nina i la Boti no conten perquè són gossetes jeje Un canicross més, una experiència més i un altre cop l'espatlla donant pel sac, feia un any que no s'em dislocava i ja ha tocat... estic feta un nyap! Al final vem arribar 4ts en la categoria de noies, crec, la veritat esque a dia d'avui encara ni ho sé xD
Ens vem estar en l'entrega de premis i el sorteig de dorsals, que com sempre no ens va tocar res :( i de retorn cap a Sils a una bona dutxa i un bon dinar :)
FI DE TEMPORADA
La temporada s'ha acabat, amb un regust amarg, per falta de temps d'entreno i dedicació al canicross i trail en general, ja que ha estat l'inici d'una nova etapa professional i s'ha de començar amb bona base jeje
No hem participar en moltes curses però si hem anat seguint els esdeveniments, canicross i demés que s'ha anat fent a través del Facebook i de tots els canicrossers, algunes coses són de treures el barret, d'altres de com ha de ser el canicross.. i d'altres que senzillament no es tindria de veure en cap cursa. Per sort hi ha gent que i posa ganes a fer d'aquest esport un esport digne pel gos. Personalment m'agradaria embolucrar-m'hi més, però el temps és el que hi ha i una no es pot dividir en 400 parts, així que seguirem disfrutant del canicross desde la barrera al estil Jan. Veig moltes fotos i videos de la gent entrenant amb els seus gossos, pensant-s'ho bé i disfrutar de la velocitat i del seu gos i haig de confesar que tinc enveja molt sana en poder fer entrenaments tan normals, que per la majoria de la gent o són, però per mi es com un impossible, si ja es complicat buscar/trobar camins amb densitat de gent baixa i poder controlar el Jan en segons quines situacions, ja no us podeu imaginar sobre una bici i a altes velocitats, mmm m'empenedeixo d'adoptar al Jan? No, sé quines van ser les limitacion i les pérdues de paciència des d'un inici, lo fàcil hagués estat adoptar un gos normal, m'agraden els reptes jeje
No hem participar en moltes curses però si hem anat seguint els esdeveniments, canicross i demés que s'ha anat fent a través del Facebook i de tots els canicrossers, algunes coses són de treures el barret, d'altres de com ha de ser el canicross.. i d'altres que senzillament no es tindria de veure en cap cursa. Per sort hi ha gent que i posa ganes a fer d'aquest esport un esport digne pel gos. Personalment m'agradaria embolucrar-m'hi més, però el temps és el que hi ha i una no es pot dividir en 400 parts, així que seguirem disfrutant del canicross desde la barrera al estil Jan. Veig moltes fotos i videos de la gent entrenant amb els seus gossos, pensant-s'ho bé i disfrutar de la velocitat i del seu gos i haig de confesar que tinc enveja molt sana en poder fer entrenaments tan normals, que per la majoria de la gent o són, però per mi es com un impossible, si ja es complicat buscar/trobar camins amb densitat de gent baixa i poder controlar el Jan en segons quines situacions, ja no us podeu imaginar sobre una bici i a altes velocitats, mmm m'empenedeixo d'adoptar al Jan? No, sé quines van ser les limitacion i les pérdues de paciència des d'un inici, lo fàcil hagués estat adoptar un gos normal, m'agraden els reptes jeje
La pròxima el Jan tornarà en tot el seu esplandor, o el que li pugui arribar a donar xD, tornarem a federar-nos i ens ho pendrem algo més en serio que aquesta temporada que ha estat un xist xD Però ara toca disfrutar de l'estiu, de les rieres i llacs i corre lliure per la muntanya, continuar treballant el seu caràcter (cosa infinita) i fer vida de gos !
Jan:"apa mama, a corre tu sola que a jo ja estic cansat!!, bon estiu!"
No hay comentarios:
Publicar un comentario